Blog

Gràcies

Fa uns mesos la Guernica, que ens acompanya i ens guia el projecte de n’klôwô, ens va comentar que ens havíem de presentar als Premis Manuel Arroyo. Enmig del procés de creació i constitució de la cooperativa ens faltaven mans per arribar a tot, però ens hi vàrem presentar i fa uns dies ens comunicaven que érem finalistes al costat de companys i companyes de l’Arada, Femmefleur, L’Ariet, Granollers Pedala, La Fera Ferotge, Projecte Ictineo i L’Esberla. Alguns d’ells, projectes amb qui ens hem trobat per demanar consell, compartir neguits i que seguim de prop com a referents, vaja, companys de ruta.

Recordo en Bernat de l’Arada, com n’estava de content: vinga nklowites que això és per vosaltres, ens deia.

Pot ser que això de fer part del món cooperatiu sigui una mica com l’esport, que un cop ets a la cursa ens animem entre tots, perquè sabem l’esforç que costa ser-hi cada dia i com ens hi deixem la pell, la il·lusió i les hores de son. Per això, comencem des d’aquí felicitant als set projectes que ahir ens acompanyaven.

Dit això, us explicarem que vàrem arribar a la gala tard i esbufegant i que ens vàrem asseure a menjar ametlles tranquil·lament quan de cop el senyor de l’escenari va dir: i el premi és per n’klôwô!

lliurament premis manuel arroyo

Sort de la Núria que va dir: – Va nena, aixeca’t i deixa les ametlles que som nosaltres!

No sabíem ni per on es pujava a l’escenari i, davant del micro, la platea ens mirava mentre nosaltres dèiem que si era broma això, que no ens ho esperàvem. Suposo que alguna cosa amb sentit vàrem dir, però estàvem tan nervioses i emocionades que vés a saber. Sort del presentador que ens va llençar un cable: i això de n’klôwô com es pronuncia? I què vol dir?

- Vol dir t’estimo en baoulé, una llengua de la Costa d’Ivori i prometem aquí i ara fer un vídeo per explicar com es pronuncia el nostre nom. De veritat!

Un cop assegudes, els telèfons ens treien fum. Quines ganes d’explicar-ho, quines ganes de compartir-ho, quines ganes de donar les gràcies a tots i totes les que feu que n’klôwô sigui possible. Avui, ara, ens prenem el temps de fer-ho com cal.

Gràcies al jurat dels Premis Manuel Arroyo, que ahir amb les presses no us ho vàrem dir. Gràcies per apostar pel nostre projecte, en un moment tant embrionari, quan ni tan sols hem sortit de veritat al món. Per pensar en nosaltres i donar-nos aquesta oportunitat, heu de saber que tot i que està molt de moda ser emprenedor, no existeixen massa iniciatives reals de suport, només moltes paraules.

Quan la Núria i la Cèlia vàrem decidir començar n’klôwô vivíem dels nostres estalvis i de l’atur, perquè o ens havien fet fora per enèsima vegada o el contracte s’havia tornat a acabar, i durant uns mesos l’aposta va ser deixar de buscar feina, i aquesta va ser una decisió duríssima.

Arriscar les hores i les energies en tirar endavant el projecte ens ha deixat moltes nits sense dormir, però també ens ha fet molt fortes. Ens faltava una tercera pota i vàrem trucar la Laura, que vivia a l’exili laboral a Londres i va trigar 4 dies en agafar una maleta i tornar sense cap dubte a fer part de l’equip, sense cobrar, i sense casa, i això també ens va fer més fortes. Volem explicar que n’klôwô és un projecte de feina digna, de nova creació de relacions laborals i empresarials Nord-Sud, perquè avui, el Sud és global i arriba a Europa, i segueix creixent cap a tots els costats. El Sud avui som els i les joves d’aquí.

Però no només ens queixem, també tenim molt a dir i moltes solucions per aportar perquè hem après dels pitjors “jefes” i companys de feina a ser les millors “jefas” i companyes de feina. Ens mereixem una feina digna perquè és molt trist i complicat treballar durant anys en feines no reconegudes amb condicions i contractes vergonyosos i amb sous que no t’ajuden a viure quan som tant vàlides i tenim tant de talent. I com nosaltres, una carretada de gent fa cues a l’Inem.

Quan no podíem més ho hem pogut tot. Ens hem aixecat i ens hem fet sentir, ja que no érem escoltades. Hem picat portes. Hem decidit fer pinya enlloc de competir, però sent viables i competents. Hem decidit que es pot crear empresa si ets dona, jove, si no saps fer plans d’empresa i si estàs embarassada. Si us plau empresaris del món: contracteu dones embarassades, perquè tenen una empenta i una energia que no se l’acaben. Contracteu gent jove, perquè no tenen por d’equivocar-se i de provar coses noves i saben molt bé el que es fan i combineu-ho tot amb gent sàvia, més gran i amb experiència. Aquesta és la formula dels súper equips.

Hem decidit que demanar ajuda era més interessant que ploriquejar, i que rebutjar certes ajudes també ens ha fet més coherents i ens ha donat la forma, les maneres i els valors que volíem defensar, i ens confirma que es pot treballar de manera més justa aquí i ara. Que sí que es pot fer bé, però que a molts no els interessa.

Des d’aquí el nostre homenatge a cadascú i cadascuna de les persones que ens heu animat a continuar. La llista és llarguíssima i segur que ens deixem algú que ja ens perdonarà:

Gràcies a la gran Guernica Facundo, al Labcoop, al Jordi Via, al Pere de Calidoscoop, a la XES i a tots els companys i companyes d’ECOs per fer-nos lloc a Casp 43 i fer-nos costat i animar-nos des de la incubadora. A l’Apòstrof, a La Directa i a la Ciutat Invisible, per fer-nos d’altaveu, retuitejar-nos i fer-nos entrevistes. Per creure en nosaltres, per dir-nos que no perdéssim mai les ganes de fer coses que semblaven sense cap ni peus. Per donar-nos els contactes dels “que en saben”. Però també per aterrar les il·lusions en la redacció del projecte i en la concreció de calendaris i objectius.

Gràcies a Integral, en especial a l’Antonio que li tenim el cap com un timbal quan li preguntem que és el cash flow, i també la Cristina i a la Maria. Per tanta paciència. Gràcies a la Joana Gómez de la Fundació Seira, perquè ens va fer un lloc a la seva agenda molt ràpid, obrint-nos les portes com si fos casa nostra, intercedint per nosaltres i fent-nos una mica més fàcil el camí del finançament i de la gestió dels números. Gràcies a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i en especial a la Dolors Ferré, per dir-nos que no ens preocupéssim per res i que vinguéssim a conèixer-los.

Gràcies al Juan Ruiz de Teixidors, per pentinar-nos i dir-nos que això del tèxtil és molt complicat. A la Núria Basi pels consells. A Mik Max per acollir-nos a Maison&Objet, i la Sílvia de El Meu Coixí, a la Cristina de Danyé, i a en Ramon d’Artlantique i a l’Helena, per animar-nos a continuar. A en Jordi Mayals de l’Estoc per cedir-nos la botiga per fer les fotos del catàleg per compartir neguits de projectes que no són fàcils, però que són fantàstics.

Gràcies al súper equip de Comuniza, a l’Olga, el Javi, l’Alba, el Luis i la resta. Per fer reunions llarguíssimes amb nosaltres, pel logo fantàstic, per cuidar els detalls, sobretot les arrugues del producte, i per ser amics i companys d’aventures. Per fer part del procés creatiu i cuidar-nos.

Gràcies al gran Àlex Llopis, per aventurar-se a acompanyar-nos a Costa d’Ivori a fer fotos i només posar-se malalt un dia. Per donar-nos consells fotogràfics i per fer-se seu el projecte. Perquè sabem que si les fotos són tan boniques és una barreja de professionalitat i passió pel que fa i fem. Gràcies també a la Meritxell Arjalaguer, per les fotos del catàleg i el lookbook que ens han emocionat i ens han deixat parades. No ens creiem que aquests són els nostres coixins. Per compartir el talent i donar-nos empenta.

Gràcies als mecenes. Sí, això que és tan complicat, aquells que ens han deixat diners que no els hi sobren per a que poguéssim cosir o viatjar a Costa d’Ivori i Burkina Faso: en Xavi Vendrell, en Dani Monedero, l’Anna Dotú i a la Gema.

Gràcies a l’equip de Costa d’Ivori i Burkina Faso, per aprendre junts els terminis, les mides, les necessitats, les expectatives. Per compartir un somni comú: tenir una feina digna. Gràcies per la seva mirada del món que ens aterra contínuament i ens fa replantejar com volem treballar i viure.

A la Begoña i al Matteo, ser els primers que vàrem imaginar aquesta aventura junts i per acompanyar-nos encara, i a totes i tots els que des del 2009 ja dormen amb uns llençols n’klôwô, perquè heu fet possible 5 anys de laboratori empresarial que ara surten a la llum.

Gràcies a la família, amics i amigues que ens ajuden a carregar maletes de llençols i a fer la pàgina web, al nostre equip de follets particular: la Júlia, en Jesús, l’Enric. També a la mare de la Marta, per corregir el llibre, a la Leti per refer la portada, a la Núria Segovia pels patrons i ajudar-nos a escollir els colors, a la Marta Turmo per fer els patrons en autocad, a la Laia Ribera per construir taules d’excel amb costos fixos, variables i punts morts quan no en sabem, a la Ivana per fer-nos els passaports a París, al Rubén i la Dàmaris, a la Laia Gutiérrez, a l’Aritz Cirbián que li donem xapes per telèfon i quan el trobem als passadissos, al Francesc per petar pdf’s i arreglar ordinadors, i a totes i tots els que ens inspireu, animeu i feu “me gusta” al facebook, i a twitter, i ens llegiu i ens doneu ànims, que sapigueu que sou molt, però que molt importants.

Gràcies per totes les trucades i missatges de suport que estem rebent. Encara no ens ho creiem, però l’èxit també és compartit. Si us plau, sentiu-vos part de cada fil que cus aquesta aventura, perquè soles ni podem ni volem continuar.

Written by

The author didnt add any Information to his profile yet

4 Responses to “Gràcies”

By Pere Ribas - 27 febrer 2014 Reply

Moltíssssssimes felicitats!!!!
Us ho heu currat de debò!
Que seguiu amb aquesta empenta!
ah! i esperem el vídeo per saber com ho hem de pronunciar això de n’klôwô…

By Francesc - 28 febrer 2014 Reply

Us ho mereixeu!!! Sou unes cracks!!! En quant a lo del video, us puc donar un cop de ma, ara, pronunciar n’klôwô ja es un altre tema! ;)

By Laura Iniesta - 28 febrer 2014 Reply

FELICITATS!!, Us ho mereixeu! … Moltes com vosaltres necessitem!, Per pencaires, solidàries, emprenedores i bona gent! … ENDAVANT que el futur és de gent com vosaltres!

By Meritxell - 28 febrer 2014 Reply

Moltes felicitats!!!

El món us envia un senyal alt i clar ….endavant ;-)

Meritxell

Leave a Comment