Blog

El viatge a Costa d’Ivori i Burkina

Hem fet les maletes. Per fi, i aquest cop no ha estat gens fàcil.

Fer les maletes és l’exercici absurd de voler preveure tots els imprevistos i d’encabir en espais petits milions de coses que et semblen súper necessàries.

Calia emportar-nos una màquina overlock amb taula de ferro forjat inclosa, un monstre fantàstic de ferros i cargols. Calia desmuntar-la, carregar-la fins el quart pis sense ascensor on visc i encabir-la en maletes dividint el pes en les mesures establertes per Air France: 2 bultos de màxim 1 m x 50 cm i 24 kg de pes per cada una de nosaltres.

Calia també que el check in a Barcelona acceptés una màquina d’aquestes característiques i que hi posés una etiqueta de “fràgil” perquè no arribés feta a miques, que no se’n perdés cap peça en el trajecte o en el trànsit de París i que la duana d’Abidjan ens la deixés passar.

Com sempre, no només era una qüestió d’enginyeria o matemàtiques aplicades, perquè la primera regla de la ciència dels impossibles és que intentar-ho és aconseguir-ho; i la segona és que cal convocar als esperits amics, somriure sempre i explicar històries de la vora del foc.

Així que, ja a l’aeroport d’Abidjan, celebrant la victòria de què totes les maletes i peces haguessin arribat, la duana ens va aturar per demanar-nos la factura que no teníem.

És aleshores quan despleguem l’artilleria pesada i li expliquem amb ulls de be a la senyora de la duana que la màquina de cosir era de la nostra iaia, que es va morir i que ens estimava molt, que ens la va deixar en herència, però que nosaltres no sabem cosir i la portem als nostres amics negritos, pobres, per a què puguin fer-la servir i que clar, és tan antiga, tan antiga que vés a saber on està la factura.

Estem convençudes que la història evidentment no va colar, però aquella dona, a les hores intempestives que eren, ens mirava amb cara de mandra infinita, i va decidir, segurament, deixar-nos passar per desgraciades i pesades, i perquè segurament fer el  paperam de quedar-se el trasto li costava més de fer els ulls grossos i deixar-nos passar.

I aquesta és la història de com la Núria i la Cèlia arriben amb una maquinota de ferro forjat, la passen per controls de seguretat i duanes i la carreguen fins a una furgoneta, fins a un hotel perdut, d’una ciutat plena de pols anomenada Abidjan. Per carregar-la després en un 4×4 i creuar el país fins la selva de Bouaké on el nostre petit taller avui celebra com si fos un regal de Nadal que la màquina overlock hagi arribat.

Estem contentes, i és que això de fer de contrabandistes a part de generar adrenalina, té un puntet divertit que ens encanta.

 

 

Written by

The author didnt add any Information to his profile yet

One Response to “El viatge a Costa d’Ivori i Burkina”

By Ester - 11 novembre 2013 Reply

M’ha agradat molt! Espero amb emoció el proper capítol. Molta sort, guapes, i un petó cabaretero per la Núria. Muacsssss!

Leave a Comment