Blog

Conquistar Europa

paris

No tenir la cooperativa ni tan sols constituïda i agafar un avió en direcció a la fira de Maison Objet a París, fa una mica de por. Principalment perquè no tenim catàleg per ensenyar, ni web, ni res de res. Així que faig la maleta posant-hi jerseis ben gruixuts i molt de morro per “anar a veure que passa allà a Europa”.

I és que ens ho ha dit tothom: noies aneu a vendre a París, Brusel·les, Berlín o Londres, aquí a Barcelona, fora del Born, tot està molt complicat, la gent no té ni un duro i no valoren la qualitat d’un producte ben fet.

Així estan els ànims quan decidim anar a veure en persona la capital europea de disseny d’interiors durant 2 dies. Després la ruta em portarà fins a Brusel·les per passar-hi 3 dies més explorant el terreny i acabaré a Colònia 3 dies més, per descobrir si la terra d’oportunitats ens en vol donar alguna.

París és immensa i la fira gegant. Gent de tot el món, pavellons que no s’acaben i moltes visites per fer, sobretot a aquelles dones emprenedores que ens han convidat a venir. Parlem amb elles i és emocionant veure com ens acullen i ens animem. Al principi tot costa molt, no us desespereu, que al final poc a poc tothom troba un lloc. Veniu l’any que ve i poseu un stand, us valdrà molt la pena. Ui, estàs embarassada? De 5 mesos i mig? Jo vaig començar l’empresa embarassada del tercer fill, ànims eh? I rius, i comparteixes i penses que potser fins i tot és possible que tot surti bé. Tot plegat. Tot alhora.

Jo prenc notes a la llibreta. Apunto idees, consells i recullo targetes. Prometo que els escriure’m a tots. Tan de bo. Tenim moltes ganes de sortir al mercat ja. D’ensenyar-vos què fem. D’explicar-vos qui som. De llençar-nos al món. Però encara ens estem cuinant, i tot va tan lent, i per variar hi ha moments que sento que estem tan verdes i som tan petites…

La pluja i el fred també fan empetitir. No estic feta pel Nord. Literalment, les meves botes es desintegren el 3r dia enmig de Brusel·les, com una metàfora tràgica, i explicar el projecte caminant i amb els peus mullats es fa complicat sobre les llambordes tan antipàtiques que té la ciutat. La neu que cau a estones no ajuda, i parlo per telèfon amb la Núria i la Laura quan ja no puc més i menjo un tros de pastís de xocolata gegant. Elles m’animen i diuen que demà serà un altre dia, que no cal agafar una galipàndria.

Finalment, trobo unes botes en una botiga de segona mà, i continuo, però torno un altre vespre a casa i no he aconseguit parlar amb cap botiga que s’interessi per nosaltres. És el tercer dia de caminar i caminar quan s’obren les portes en un carreró perdut darrera la Grand Place i trobo el Born Bruxellois, allà de cop 8 botigues volen veure el catàleg. Per fi. Per fi. Per fi. Ara torna a fer maleta i cap a Colònia. L’última parada on es reprodueix el mateix, un dia inútil de patejar carrers, fins que en un raconet un noi encantador m’assenyala la ruta hippster. Allà torno a recollir targetes i ens conviden a venir a una fira l’any que ve.

És poètic arribar a l’aeroport de Barcelona i constatar que les meves botes noves s’han desintegrat també, ensenyo tot el mitjò dret pel costat de dins. He rebentat 2 parells de sabates en una ruta de 10 dies, i hi ha hagut moments que sota el fred he pensat que això no tenia cap sentit. Però torno a casa contenta. Sé que ha valgut la pena. Que despertar-se sobre els terrats de París i que t’hi esperin l’any que ve i vulguin saber de tu, és fantàstic, que sentir com els companys exilats a l’estranger per feina t’obren les cases i t’acullen i volen fer córrer el projecte et renova les forces per fer pinya junts i intentar fer-nos un lloc, i sobretot, descobrir que he estat capaç de destrossar les sabates dues vegades de ser tant tossuda i tornar a casa amb la maleta plena d’idees i possibles compradors de n’klôwôs no té preu.

 

Written by

The author didnt add any Information to his profile yet

Leave a Comment