Blog

Compte enrere

Després de gairebé quatre dies sense connexió a internet, amb algunes baixes mèdiques poc importants, però suficients com per tenir-nos pansides, s’hi afegeix la visita del president de la República que ha posat la ciutat de Bouaké potes enlaire i l’exèrcit tallant carrers i generant hostilitats a tort i a dret. Està comprovat que no hi ha res que generi més desordre que les forces de l’ordre.

Hem tingut moments de pànic, veient que l’Àfrica t’atura els ritmes i juga molt fort amb la teva capacitat de relativitzar i de no desesperar-te, i preveient que no acabaríem de cosir la col·lecció de llençols que havíem vingut a fer i que tant necessària era per la nostra vida en general i part de la dels que ens envolten.

Sabíem que havíem vingut amb els dies comptats. Es diu ràpid: gairebé un mes on hem hagut d’encaixar la feina amb calçador. Ens aixequem a les 6 del matí i ens posem en marxa. Fins les 12 o la 1 no parem. Dinem i continuem fins que marxa el sol a les 6 de la tarda. I encara no acaba el dia. Cal enviar correus electrònics, si el wifi funciona, i posar en ordre la feina, fer els números i dormir, amb el permís dels mosquits i amb el cervell bullit: estem a 30 °.

A vegades em miro la Núria i penso que qui ens ha manat de ficar-nos aquí, en aquest lloc ple de pols i malària, que és una abocador gegant i on només un de cada tants waters són “normals”. Què fàcil seria treballar amb Xina o Suècia.

Com es calculen els futuribles èxits enmig de la pobresa, de l’economia en recessió, amb un atur cada dia més alt a casa nostra i amb zero capacitat adquisitiva? Quan ni nosaltres podem perdre diners, ni ells tampoc. Quan tot depèn de les ganes i la intuició de què tenim entre les mans un projecte que val molt la pena.

Amb les hores comptades i fent les maletes, el taller que treu fum, els xavals els diuen que si cal no dormiran, i nosaltres els truquem cada nit per saber si ja han marxat a casa. Segur que sempre ens diuen mentides. 

Tenim encara una llista molt llarga de coses per fer, però el que no pugui ser no serà. Ens mosseguem les ungles i creuem els dits, perquè el nostre equip humà aguanti l’sprint final i puguem tornar amb les maletes plenes de teles de colors.

Deixem aquí un grup de cosidors formats i preparats per encaixar la producció que es planteja enorme pel que ells han fet fins ara, però ens diuen que es moren de ganes de començar i els creiem; i nosaltres ens emportem, ara sí, una propòsta fantàstica per tocar i somiar a gust que us per ensenyarem cap a principi d’any.

Com s’en diu d’aquella barreja de mal de panxa i alegria? Il·lusió?

Ara, sí: Tornem a casa!

 

 

Written by

The author didnt add any Information to his profile yet

2 Responses to “Compte enrere”

By mònica - 4 desembre 2013 Reply

He visitat el vostre blog perquè la mare de la Núria m’ha enviat el link.
Enhorabona per la feina! La il·lusió que us ha deixat com a regust la vostra ‘experiència africana s’encomana al llegir el vostre diari. De ben segur que han estat uns dies molt intensos que us marcaran d’alguna manera la vida (un abans i un després del viatge), res a veure amb les rutines diàries que tan ens “anestesien” per aquí. Un despertador existencial, vet aquí, el que em fa la impressió que heu trobat. Només per això, felicitats, noies, malgrat la duresa de les situacions. Estem vius i vosaltres heu estat realment vives per allí. Si, a més a més podeu beneficiar altres, què més es pot demanar?

By nuria - 16 desembre 2013 Reply

Gràcies pel teu comentari Mònica! De vegades es fa difícil condensar totes les experiències que ens passen en unes quantes línies, però creiem que una de les parts més importants del nostre projecte emprenedor és la història que té al darrere, i per això volem compartir-la amb totes aquelles persones que tinguin ganes d’acompanyar-nos en aquest viatge. Seguirem escrivint i explicant-vos les nostres aventures africanes i barcelonines, i ens agrada molt saber què sou en algun lloc, llegint-nos i parlant-nos :)

Leave a Comment